 |
|
LES COL·LABORACIONS DELS NOSTRES SOCIS |
|
En
aquest apartat anirem afegint les col·laboracions dels Socis de l'Ateneu
|
 |
EL PARADÍS
Tornem a caure en la disbauxa va filosofar Abu al Zuviria pot ser demà ens estarà furtada la cadena de la vida ... es deia mentre resava les seves oracions i triava una de les set hurís amb la que passaria aquella nit. Certament en aquell moment dalt del cel un Deu totpoderós es va fer reso del raonament del fedahyin i com si estes al cinema veient una pel·lícula va donar el vist i plau al destí ( res es fa sense el consentiment diví) perquè en la cabina del caça bombarder Devil 666 la ma del pilot jueu engranada als comandaments premés el boto vermell lo que va endegar dos míssils a la casa del moro insurgent . booom!!! Un pobre gos que no en tenia cap culpa i que bivaquejava a la llar del moro va entrar en el paradís amb la cua entre les potes ... guau, va dir on estan els sacs d’ossos i el menjar mineralitzat? -amo Abu - on son les gossetes ?.
I al donar-se compte que no hi havia gossetes tampoc ossos ni menjar mineralitzat li va endegar una queixalada a les parts nobles que va deixar al seu amo sense poder exercir per tota l’eternitat amb les donzelles que hi havia a les rodalies cantant i ballant... càstig de Deu (crec). Moralitat: sense ous no hi ha paradís... sense ossos tampoc, pobres gossos ...
Josep Tomàs Espluga |
 |
EN HOMENATGE PÒSTUM A MARIA PINO I ESCODA A L’ATENEU DE TARRAGONA EL 23-12-07
Que contenta que estaries de veure-li tanta gent la família; i els poetes i un Ateneu resplendent.
Tothom li volgué participar per donar-li compliment i els rapsodes declamaren els teus versos eloqüents.
L’emoció ens transforma als recitals dels teus temps quan al públic contagiaves els teus nobles sentiments.
Sempre et trobarem a faltar I no s’esborrarà amb el temps ni la teva gràcil companyia ni el teu amor infreqüent.
Ramon Rosello |
 |
Fa molt de temps que ens visitenDos plats voladors es van perdre dins el laberint de galàxies ... abans de trobar el camí de tornada cap a casa van aterrar en un mon ple de ser primitius que vivien dalt de les branques dels arbres , no els van tenir en compte i van buidar els detritus del motor atòmic en un replà del bosc... en aquell precís moment començaren a desenvolupar-se els hominoides Josep Tomàs Espluga |
 |
FAUSTINA LA DRAGONA Ella la dragona Faustina va entrar per la finestra de la habitació,una musica suau omplia l’estança i acaramel·lava un ventall de esbufecs i sospirs que van colpir la seva oïda... ella la dragona Faustina va agafar un calfred al ànima en donar-se conte que la princesa havia estat en aquells moments desposseïda de la seva virginitat, amb rauxa va agafar un canelobre i el va estampar al cap del malfactor que era a la vegada el seu espòs. Desprès curosament va desaparèixer per un esclat de la paret... per les muralles del castell hi pujava un formós donzell... San Jordi escalava les muralles del castell amb una llança agafada entre les dents i el cavall donant-li ànims al peu de la torre, va entrar a les estances reials al mateix temps que la guàrdia de palau alertada pels gemecs esgarrifosos de la filla del suberà esfondrava la porta i trobava un cavaller esfereït fen-li el boca a boca a un drac moribund en mig de un vessaven de sang i una princesa sense calces. La boda es va celebrar amb discreció ningú es va creure que el cavaller era innocent de la mort del drac i l’embaràs de la princesa. |
 |
Els estornells Els ocells estaven amb el cap baix l’ala però no dormien ... una oïda molt fina vetllava alien el reparador son per defensar el niu dels depredadors nocturns... feien be, un lleuger moviment de les fulles que envoltaven les rames van donar l’alarma a la comunitat de estornells que es va estremir amb un agònic crit de rauxa... un cuc de trenta metres d’alçada mutant genèticament per efecte de les proves nuclears submarines davant les costes de la platja del Miracle a Tarragona emergia davant del eixam fen realitat els pitjors malsons de la comunitat . |
|
 |
camarasa - 2008