FAUSTINA LA DRAGONA

Ella la dragona Faustina va entrar per la finestra de la habitació,una musica suau omplia l’estança i acaramel·lava un ventall de esbufecs i sospirs que van colpir la seva oïda... ella la dragona Faustina va agafar un calfred al ànima en donar-se conte que la princesa havia estat en aquells moments desposseïda de la seva virginitat, amb rauxa va agafar un canelobre i el va estampar al cap del malfactor que era a la vegada el seu espòs. Desprès  curosament va desaparèixer per un esclat de la paret... per les muralles del castell hi pujava un formós donzell...

San Jordi escalava les muralles del castell  amb una llança agafada entre les dents i el cavall donant-li ànims al peu de la torre, va entrar a les estances reials al mateix temps que la guàrdia de palau  alertada pels gemecs esgarrifosos de la filla del suberà esfondrava la porta i trobava  un cavaller esfereït fen-li el boca a boca a un drac moribund  en mig de un vessaven de sang i una princesa sense calces.

La boda es va celebrar amb discreció ningú es va creure que el cavaller era innocent de la mort del drac i l’embaràs de la princesa.
                                                                 Fi
Josep Tomàs Espluga

Els estornells

Els ocells estaven amb el cap baix l’ala però no dormien ... una oïda molt fina vetllava alien el reparador son per defensar el niu dels depredadors nocturns... feien be, un lleuger moviment de les fulles que envoltaven  les rames van donar l’alarma a la comunitat de estornells que es va estremir amb un agònic crit  de rauxa... un cuc de trenta metres d’alçada mutant genèticament per efecte de les proves nuclears submarines davant les costes de la platja del Miracle a Tarragona    emergia davant del eixam fen realitat els  pitjors malsons  de la comunitat .
L'Alfred Hitchcock va deixar el guio de la seva propera  pel·lícula  damunt la taula de nit i  amb un somriure  venjatiu  es va posar a dormir.
Alfred...Alfred ... quin mal et van fer el moixons ?
                                                                                                                       Fi

La nit en que es van trobar  el BENIGNO ZAFRA I LA MARIA
(Una historia d’amor)

Rere el canyar de la carretera uns ulls lascius i extraviats de perversitat  espiaven  d’ amagat a la Maria..eren dos quarts de sis  de la matinada de un dijous, cinc de Febrer dels anys 1998...la gebrada   envoltava  els arbres i  la respiració de la noia  li donava un aspecte fantasmagòric versemblant  un vaixell  en mig del riu  Francolí ...   amoïnada , la Maria va allargar el pas...no li feia molta  gràcia les hores en que tornava cap a casa i aquells sorolls  a les seves espatlles no li van agradar gens ni una mica..  el seu pare i a la vegada cap del negociat on treballava  no volia ni sentir-ne parlar de canviar-la al torn de dia   i la propera sortida del Sol de segur empitjoraria les coses  si mes no despertava als seus pares de una nit també plena de feina .
En  passar  davant de la antiga  fabrica de essències de colònia CEPA   ..un  espetec de matolls  trencats i el fugir esmaperdut  de gats en cel va donar raó als que deien que havien d’anar ull viu en aquells indrets  al  sortir de nit o  si  tornaves a casa molt de  matinada; en aquells instants  era evident que un malfactor estava agredint a la noia.. els pocs veïns  que  escoltaren  el terrabastall  es feren  els sords i van amagar-se atemorits davall  els llençols... ignorant  com a covards els  crits de socors i gemecs que es produïen   tan mateix ofegats amb els sorolls  d’ una lluita soterrada en la que barreja  el bramar de la fera  i els intents inútils de fugir de la tragèdia de la  seva víctima ... de sobte  tot es va quedar amb silenci ...  i una ratpenat  va allunyar-se del lloc   coincidint amb les primeres llums de la matinada
En la sortida del torn de nit   els cambrers  del hotel Canada  van trobar  esfereïts  el cadàver cendrós  i dessagnat  de  Benigno Zafra  una bestia  convicte d’assassinat  per  violador  d’adolescents fugit de la presó de Tarragona setmanes abans...en mig de múltiples traumatismes es  podien veure  les marques de uns ullals  que li  laceraven la aorta tot just davall de la orella...
                                               Fi
Josep Tomàs Espluga

Tarragona màgica  (el Spiderman)

Diluviava, llampecs, trons i un vent esfereïdor  semblaven barallar-se  en un  rifa frec aquell mati del mes de Maig, les gotes de pluja rebotegaven  pels carrers de la petita ciutat  de Tarragona grisol del Mediterrani  baix  d’un  cel  plomis ple de núvols, un aràcnid mutant amagat rere les cariàtides d’un dels edificis singular de la Rambla veia angoixat com el temps no escampava, mes be, al contrari uns goterons gruixuts  coms grans de raïm al convertir-se en gel feien ganyols  i escarafalls per conquerir un espai en la rapida baixada cap a terra, mentre el brunyir  i espetec de les pedres al petar contra el cotxes feia estamordir els gemecs, ais i ois  baix al carrer d’uns pocs conductors  emprenyats que també forfollaven malediccions pensant com haurien de sacsar-ne la butxaca per arengar el vehicle; dalt, a prop seu es soplujaven coloms, pardals i altres ocells als que malauradament la calamarsada feia víctimes innocents de la seva rauxa tots tenien gola avall el fet de la inevitabilitat de la turmenta desprès de tant  de temps sense caure ni una gota d’aigua tremolosos tots ells posaven el cap davall l’ala amb la convicció de que tard o d’hora escamparia.

L’home aranya patia la soledat dels herois i un calfred començava a posar-li els pels com a escarpies, menys mal que com tots els herois era immune als constipats però...  lo pitjor encara no havia arribat.

A dos quarts menys cinc d’onze d’aquell mati del mes de Maig, del mes de Maria en plena turmenta ... el Spiderman  va ser abatut que no mort, per un cop de pedra caiguda del cel , tan mateix  sagnant i malferit no va deixar de la ma la motxilla on portava el tres-cents mil euros que acabava de robar pel procediment de la teranyina a la Caixa de Pensions.

L’home aranya al que no van poder enxampar el mossos d’esquadra per que no estaven del tot desplegats per la província, brinca un altre cop per els gratacels de les ciutat furtant als rics per donar almoines als pobres.

Fi

Josep Tomàs Espluga