L’Ateneu de Tarragona, varem estar autoritzats per la Fundació La Marató de TV3, per tal de celebrar una acte per recaptar euros i així ho varem farem en la "GALA LÌRICA NADALENCA" amb el grup d’artistes de L’Ateneu i direcció artística de MILA PIQUERAS I JOAN SENTIS Festival del “NIU D’ART” del diumenge 21 de Desembre a les set de la tarda.

Així mateix es var celebrar una rifa de dos quadres del pintor Tarragoní i President de l'Ateneu, en Pere Camarasa Brunet, un a l'oli i l'altre a tinta xina.

El afortunat del quadre al oli va ser en Siscu Martí i el quadre de tinta xina la agraciada va ser una Senyora de la localitat veïna de Reus que no ens var deixar el seu nom. Enhorabona a tots dos.

La recaptació total fou de 290 euros, que foren ingressats a la Caixa el dia 22 de desembre.

L’Ateneu de Tarragona dona les gracies a TOTS els que han contribuït amb la seva aportació per la MARATÓ de TV3.

La recaptació de l'any passat fou de 216 euros.

Les malalties mentals tenen cada vegada més importància en la nostra societat. El nombre de persones que les pateixen ha crescut fins al punt de ser una de les tres primeres causes de baixa laboral. Provoquen patiment i incapacitat, alhora que representen una important càrrega social i econòmica per als malalts i les seves famílies. Però al cost econòmic se n’hi ha d’afegir un altre de més important: el personal. Qui té un trastorn mental greu sol tenir dificultats per relacionar-se amb familiars i amics, per conservar la feina i per fer vida normal.

Passar per períodes de tristesa, preocupació, ansietat o estrès és normal. Quan persisteixen o no es poden controlar s’ha de demanar ajuda professional.

 

Que son els transtors mentals?

Són alteracions en la manera de pensar, sentir i comportar-se de les persones. En les societats desenvolupades, els més comuns són l’ansietat i la depressió. Actualment, una de cada deu persones pateix una d’aquestes dues malalties. Però de malalties mentals n’hi ha de molts tipus, com ara l’esquizofrènia, el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, el trastorn límit de personalitat o l’autisme, entre d’altre..

Jo no en tinc la culpa!

La persona que pateix un trastorn mental no té la culpa de la seva situació. En cap cas no se n’ha d’amagar. Sempre s’ha de demanar ajuda. Gran part del patiment de les persones afectades prové del fet que són rebutjades i marginades.

Encara s’ha d’investigar molt per saber què les causa, però se sap que tots els trastorns estan condicionats per la predisposició genètica, l’entorn i l’estil de vida de cada persona. Per exemple, estudis recents arriben a la conclusió que el consum de drogues en l’adolescència fa augmentar la probabilitat de tenir trastorns mentals.

Els familiars dels malalts també pateixen les conseqüències d’aquestes malalties. Sovint es veuen obligats a canviar o a abandonar els seus projectes, activitats socials i professionals. En alguns casos, fins i tot, se’ls ha de donar suport i ajuda, perquè són imprescindibles per a la recuperació dels malalts.

Recerca

Avui en dia, tots els trastorns mentals es poden tractar, però encara hi ha molta feina a fer. S’ha d’investigar més per saber-ne les causes i per trobar nous medicaments i teràpies que millorin la vida dels malalts.
Són malalties que estan estigmatitzades. La gent té por dels malalts mentals, de les seves reaccions, del seu comportament... Cal desplegar estratègies per fer saber que els trastorns es poden prevenir i tractar amb eficàcia. Qualsevol pot tenir una malaltia mental i de tots depèn que la percepció social d’aquests trastorns canviï.

(Extret de la plana web de La Marató, http://www.tvcatalunya.com/marato)